Stacks Image 610
HISTÒRIA DE L’HOSTAL

 El centre històric de Cornellà ha estat situat, des d’època romana, entorn de l’església parroquial de Santa Maria. Així ho demostren les nombroses restes arqueològiques aparegudes en les obres de reforma i ampliació de la casa consistorial de l’any 1928, en què es descobriren les columnes preromàniques del segle X, que formaven part d’una primitiva església paleocristiana datada al segle VI.

Aquest centre primitiu, conegut durant tota l’Edat Mitjana com la Sagrera (1) de Cornellà, es va veure complementat a partir del segle XIII amb el sorgiment d’un nou nucli d’habitatges situat a la rodalia del castell. Aquest segon nucli, conegut popularment com “les casetes del castell”, ha arribat pràcticament fins als nostres dies, ja que no va desaparèixer fins als primers anys del nostre segle com a conseqüència del creixement urbanístic de Cornellà.

En aquesta part del territori, actual plaça de Lluís Companys, es va edificar a mitjan segle XV, en terres propietat del senyor del castell, l’hostal de la parròquia.

Aquesta edificació aviat es va convertir en un element referencial de primer ordre per als habitants de Cornellà, ja que al seu costat se situaren la presó, un dels tres pous comunals de la parròquia i un espai dedicat al lleure i a l’oci conegut com “ el Joc de la Pilota “.

 La primera referència documental de l’existència d’aquest edifici és de l’any 1564, quan Joan Gibert, pagès de Cornellà, en fer testament l’anomena en les seves deixes testamentàries. Un altre document interessantíssim, aquesta vegada del 12 de febrer de 1683, ens informa d’una manera detallada de les característiques d’aquesta emblemàtica edificació. En primer lloc és anomenat “hostal nou”, amb clara referència a l’existència d’una edificació recent que degué substituir, presumiblement al principi del segle XVII, l’antic hostal baixmedieval.

La finca coneguda com “hostal nou” comprenia les cases de l’hostal -compostes de planta baixa, pis i golfes-, un pati davanter i diverses peces de terra de conreu situades a la seva rodalia. Al pati davanter es trobaven el pou i un espai que en el document s’anomena “trinquet per jugar a truchs”. Trinquet és ara encara al País Valencià un espai dedicat al joc, mentre que el terme truch es refereix a diverses varietats de jocs de pilota. Ens trobem doncs, sense cap dubte, davant del primer espai públic de Cornellà dedicat a l’oci i al lleure, més específicament a jocs relacionats amb la pilota.

L’hostal nou devia ser gestionat de forma privada, tal com ho indiquen els drets
de senyoria que els senyors del castell exercien sobre les terres que ocupava. De fet, el document de l’any 1683 és un plet judicial entre Baltasar Oriol i Marcet, propietari del castell de Cornellà, i l’hostaler que ocupava la finca, per raó d’uns censos emfitèutics (2) endarrerits.

Un cop superades les conseqüències de la Guerra de Successió (1706-1714) i reorganitzats els governs municipals a partir del Decret de Nova Planta, els ajuntaments catalans van procedir a regularitzar la base impositiva dels municipis. D’aquesta manera el batlle i els regidors de Cornellà van recuperar per al municipi, al principi del segle XVIII, els drets privatius de la carnisseria, la fleca i l’hostal, l’arrendament dels quals constituïa una bona font d’ingressos per a l’Ajuntament.

Així trobem que el 15 d’abril de 1724 els regidors de Cornellà van obtenir en arrendament de Melcior Oriol i de Tort, senyor del castell de Cornellà i nét de l’anterior, una peça de terra d’una mujada en la qual havien edificat l’hostal, la carnisseria i els estables per als animals. Aquesta nova edificació, situada just al costat de l’anterior i llindant amb el Camí Reial -actual carrer de Mossèn Jacint Verdaguer-, va substituir l’antic hostal fins que el mes d’octubre de l’any 1893 va ser enderrocat per tal de construir el primer mercat municipal de Cornellà. També sabem que durant tot aquest temps continuà el Joc de la Pilota, ja que l’any 1795 era administrat per la confraria de la capella de Sant Vicenç de l’església parroquial de Santa Maria.

 Al llarg del segle XVIII, i sobretot al segle XIX, es va anar consolidant un nou nucli d’habitatges situats entorn de l’edifici de l’hostal que va constituir l’embrió de l’actual carrer Rubió i Ors. L’entorn de l’hostal i del Joc de la Pilota es va consolidar com a segon espai públic del municipi, paral.lelament al nucli primitiu existent al costat de l’església parroquial. Fins i tot en alguns aspectes, com en el lúdic o el comercial, aquest nou raval de Cornellà va mostrar molt més dinamisme i vitalitat que l’antic centre medieval del municipi.

Rafael d’Amat i de Cortada (1746-1818), cinquè baró de Maldà, ens ha deixat en el seu manuscrit “Calaix de Sastre” una magnífica descripció dels pobles situats a la rodalia de Barcelona. Vegeu ara el que va escriure l’estiu del 1776, per raó de la seva visita al poble amb motiu de la celebració de la Festa Major d’aquell any:

“Festa Major, ballades a la plaça a la manera del pais; no passant dita dansa popular dels límits i molt circunspecte per compondre’s dels Caps de Casa. Persones totes de caràcter com eren lo Sr. Batlle i Regidors, seguint después la fadrinalla fent círculs i semicírculs, almonedes, cadenes, cops de medas i sardanes. Ball popular en els quals homens anaven de recules i les dones endevant seguint la tonada de la música que es lo mateix que anar a la dansa. Les caras de ellas a lo bestutxo i las dells de plagas de la parroquia de allò mes vermelles tot fent salts que semblaven els martinets de un clave.”

  En aquell moment de la nostra història la plaça de l’església i la plaça de l’hostal constituïen els dos centres neuràlgics de Cornellà, situació que es va mantenir fins que, en el marc de l’impuls dels anys 20 del nostre segle, es van posar els fonaments del Cornellà actual.

Joan Fernàndez i Trabal Historiador



(1) SAGRERA: Espai situat a l’Edat Mitjana entorn dels temples parroquials, que l’Església protegia de les violències i bandositats feudals.
(2) CENS EMFITÈUTIC: Pagament anual, en diner o en espècie, que el pagès
conreador pagava al propietari de la terra.
TOP